És estiu, i com cada any des de fa 2 anys, la Laura i jo omplim currículums i els enviem a totes les botigues amb falta de dependentes. Després, al cap de 10 dies, ens truquen per saber si ens han agafat o no i si és que sí, les dues ho anem a celebrar al bar Piscolabis.
Passen les hores, els dies, i al final de mes decidim anar un dia al centre comercial més luxós de la ciutat a gastar-nos gran part del guanyat en roba.
Així és com eren els nostre estius fins que fa poc menys de dos dies, em van trucar i em van dir que ja havien trobat una nova dependenta, que els sabia molt greu però que no podien fer-hi res. Ràpidament, vaig trucar la meva millor amiga i li vaig explicar tot. Clar que es va posar trista, però la Laura ja ha trobat feina i és clar, està super contenta.
Tot i no fer res aquest estiu, penso passar-m'ho genial i disfrutar cada segon al màxim.
Això sí, ja que no em podré comprar tanta roba, hauré d'aprofitar més la que tinc.
Ara que ja t'has mirat la lletra de la cançó, mira't un moment la descripció del bloc. Segur que trobes què hi passa.
ResponElimina